i... comencem!

Bon dia! El dissabte passat, 19 de novembre, vaig quedar per primer cop amb en Mustafá!!

Doncs, més o menys, la cosa va anar així:

Són les deu del matí quan truco al seu pis. Pel cap em voleiaven totes les idees que al llarg de la setmana havia anat pensant.. Però primer.. poc a poc.
La primera idea que havia pensar per començar era que m'ensenyés la seva habitació, ... Però quan entro a casa seva em trobo amb la sorpresa que la seva germana, el seu cosí i ell dormen en matalassos al menjador. Canvi de plans!
Mentre en Mustafá s'acaba de preparar per marxar començo a parlar amb la seva mare, la Mariama, una dona molt simpàtica que m'ha explicat que Mustafá i Mamadú (que és com es diu el germà petit d'en Mustafá) són noms que representen el profeta Mahoma; Fatumata (la germana) representa la seva filla i, Mariama (que és Maria en "Ulunkele") és la mare de Jesús.
Finalment, en Mustafá s'acaba de preparar i marxem del seu pis.

Anem a un parc on comencem el joc de pilota. Li encanta el futbol. Genial! A mi també m'agrada i me'n ensurto prou bé.
Establim com a norma que quan ell fa un gol em pot preguntar una pregunta i al revés, quan jo li en faig un, sóc jo qui li faig. A través d'això, començo a saber més coses sobre la seva vida, d'on ve, què li agrada, què vol ser i se'm comencen a plantejar idees que ja explicaré més endavant, quan les realitzi.

Encara no m'acaba de donar tota la seva confiança, així que li proposo d'anar al parc on hi ha uns amics seus. Em presenta (en català) i comencem a jugar. Anem ell i jo formant un equip i els seus dos amics formant l'altre. Ara si! Sembla que mica en mica ja es va destensant i crec que d'aquí poc ja el tindré a la butxaca:)! Però encara queda una mica de feina.


A l'hora de marxar, que ha sigut més tard del que haviem planejat, li he dit que li poso una feina per a la setmana. Vull que busqui una cançó que el faci estar content. Així, cada dissabte el començarem amb bon peu!

Festa d'inauguració del Projecte Rossinyol

Hola, jo sóc l'Alba i tinc 18 anys. Aquest curs començo el meu primer any de la carrera d'Educació Primària i a més, començo el meu primer any del projecte Rossinyol. 

El projecte Rossinyol és un programa d'inserció, tan a la llengua catalana com a la societat, de nens i nenes que tant per cirucumstàncies personals com pel fet de ser nouvinguts n'estan una mica exclosos. 

A mi, m'ha tocat fer de mentora a Blanes, en total en som uns deu o onze, o potser més.Però tots estem molt ilusionats en començar a fer coses plegats i conèixer els nostres mentorats.

Jo, he tingut la sort de tenir com a mentorat en Mustafá, un nen de deu anys que ha tornat de Gàmbia després d'una estada de tres anys.

La seva mare, la Mariama, és molt simpàtica i agradable i s'ha mostrat molt oberta amb mi. M'ha explicat que en Mustafá estudia àrab i que a les 3 del dissabte i ara no se si diumenge també, ha d'anar a la mesquita. 

A ell, a en Mustafá, personalment encara no l'he conegut massa ja que es mostrava molt i molt tímid, però confio que sense la presència de la seva mare aconseguiré que mica en mica, es vagi obrint i em vagi mostrant com és la seva vida.

De moment, em va dir que estava molt content de participar en aquest projecte, cosa que anima considerablement.

Doncs aquí aniré explicant les activitats que anem fent, que en tinc un munt de pensades, i com va anant la cosa. 

Vinga, ànims!