Com més serem més riurem! Benvingut Dauda!

Bon dia!

Buff, he estat tan atrafagada aquestes setmanes que no he tingut temps d'escriure cap aventura més. 

Doncs bé, tenim una nova incorporació al nostre equip! En Dauda!! 

Doncs com que la Margarida necessita prendre unes petites vacances, en Mustafá i jo tindrem el plaer de incorporar en Dauda amb nosaltres. 

En Dauda és un any més que en Mustafá, fa sisè i té 12 anys.

És molt trempat i tot i que al principi em pensava que era una mica tímid... Al cap de mitja hora d'estar els tres junts m'ha deixat clar que no ho és gens ni mica.

Hem decidit que ben aviat anirem al cinema així que ens vam dirigir a buscar el tríptic de les pel·lícules.  A mig camí però, vam trobar-nos l'equip de futbol del blanes que jugava un partit i vam decidir quedar-nos-hi a mirar-lo. I després vam jugar i jugar a futbol. Els vaig guanyar, és clar, però cal reconèixer que són molt bons. 

Després vam estar fent tombarelles i verticals i .. cap a casa! 

Aquest dissabte 25 he estat de colònies amb el cau però el cap de setmana que ve ens tornarem a veure! 

Fins aviat!

Home del sac, home del sac, tens el cul ben foradat!

Pom pom pom! Truco a casa en Mustafa, som dissabte 21 de gener i són les 10!
Arribo i encara s'està treient la mandra de sobre. Jo l'animo i li dic que tenim un munt de coses per fer, avui!
De seguida la Fatumata m'ajuda a espavilar-lo i em pregunta on anirem avui.

- A la biblioteca!:)
- JO TAMBÉ VULL VENIR!!!
- Doncs apa! ja en som tres.

En Nasana, el seu cosí, a l'últim moment també decideix acompanyar-nos. I sortim tots quatre sobre dos bicicletes (dos a cada) rodant cap a la biblioteca.

Allà, ens espera la Margarida i en Dauda, un nen que es veu que ja coneixia la Fatumata i en Mustafa, va al mateix colegi, però és un curs més gran. Llegim, dibuixem i els explico el conte del sac.
Potser, vosaltres que esteu llegint pensareu que uns nens de 5è i 6è, ja no els interessa aquestes coses, però creieu-me. Tot depèn de com s'explica, perquè us assaguru que escoltaven encantats les històries i fins i tot en Dauda m'ha explicat que ell ja sabia que l'estrella que brilla més al cel, és l'estrella que tot ho sap i tot ho veu i que ell sempre li demana desitjos.... i és cumpleixen, és clar! :)

Ha durat poca estona, però ha estat molt bé! Tots ens hem quedat amb ganes de més i ens hem promès amb la Margarida que tornarem a fer una altra trobada amb jocs i ves a saber, potser alguna altra història.

Ja penjaré quan els dibuixos quan els tingui escanejats.

Nadal

Bé, doncs ja tornem a ser aquí després d'aquest interval de Nadal. 
Ara feia unes setmanes que no ens veiem: el dissabte abans de Nadal no vaig poder perquè estic fent el curs de FO.CA (formació caps) per treure'm el títol de monitora, durant Nadal he estat fent de monitora a unes colònies i tampoc hem pogut quedar, el següent el vaig passar a buscar i no hi era, el següent estava malalt i per fi, aquest ahir, 14/01/2012 ens vam tornar a trobar!

Havia quedat amb la Veronica de Lamo per fer una trobada conjunta a les 11, però quan vaig anar a buscar en Mustafa, a les 10 com sempre, la seva mare em va dir que a les 11 havien de marxar cap a Arenys de Munt per despedir un seu germà que tornava a Gàmbia. Així que la trobada haurà de ser més endavant, quina llàstima. 

Doncs, serà una trobada curta.
Mentre en Mustafa esmorza a la taula jo em poso a jugar amb en Mamadu, el seu germà petit d'uns dos anys. Ja diu el meu nom! La Fatumata (9 anys) s'acaba de llevar i també ve allà on som nosaltres. Començo a parlar amb la Mariama, la mare i em diu que el poble de Gàmbia on viuen es diu Diabugu.
La Fatumata corre a buscar el portàtil i ens sentem tots i totes (la Fatumata, la Mariama, en Mamadu, enfilat pel sofa, en Mustafa, que també ve corrents amb el seu entrepà i jo) al sofa a mirar un video sobre el seu poble:

Em conviden tots a que quan tornin els vagi a veure allà. Que és molt bonic i la gent és molt feliç. Com diu la Mariama, allà no hi ha problemes entre les persones. I a més, fa calor! No com ara, aquí. Jo els hi prometo que així ho faré algun dia d'aquests.


Després, com que ja quedava poc per les 11 i no podiem fer massa cosa, m'emporto en Mustafa i el seu cosí, que mai em quedo amb el seu nom  i sempre que ho intento dir, tots es riuen de mi, "Nasana" a jugar a baldufes. Els hi regala una botiguera del seu barri sempre que els veu. 
He guanyat una partida jo. (Ho se dir amb gambià però ara no me'n recordo) I les altres 15 les he perduda però bé, ja aniré perfeccionant la tècnica. 


En Nasana, és més gran que en Mustafa i diria que viu amb ells. Em fa l'efecte que no va a escola i no sap absolutament res del català. Tot i així, he aconseguit fer-lo riure alguna vegada i en Mustafa estava tot enfeinat traduint-me el que deia el seu cosí al català. Suposo que un bon exercici. 


Fins aviat!