Nadal

Bé, doncs ja tornem a ser aquí després d'aquest interval de Nadal. 
Ara feia unes setmanes que no ens veiem: el dissabte abans de Nadal no vaig poder perquè estic fent el curs de FO.CA (formació caps) per treure'm el títol de monitora, durant Nadal he estat fent de monitora a unes colònies i tampoc hem pogut quedar, el següent el vaig passar a buscar i no hi era, el següent estava malalt i per fi, aquest ahir, 14/01/2012 ens vam tornar a trobar!

Havia quedat amb la Veronica de Lamo per fer una trobada conjunta a les 11, però quan vaig anar a buscar en Mustafa, a les 10 com sempre, la seva mare em va dir que a les 11 havien de marxar cap a Arenys de Munt per despedir un seu germà que tornava a Gàmbia. Així que la trobada haurà de ser més endavant, quina llàstima. 

Doncs, serà una trobada curta.
Mentre en Mustafa esmorza a la taula jo em poso a jugar amb en Mamadu, el seu germà petit d'uns dos anys. Ja diu el meu nom! La Fatumata (9 anys) s'acaba de llevar i també ve allà on som nosaltres. Començo a parlar amb la Mariama, la mare i em diu que el poble de Gàmbia on viuen es diu Diabugu.
La Fatumata corre a buscar el portàtil i ens sentem tots i totes (la Fatumata, la Mariama, en Mamadu, enfilat pel sofa, en Mustafa, que també ve corrents amb el seu entrepà i jo) al sofa a mirar un video sobre el seu poble:

Em conviden tots a que quan tornin els vagi a veure allà. Que és molt bonic i la gent és molt feliç. Com diu la Mariama, allà no hi ha problemes entre les persones. I a més, fa calor! No com ara, aquí. Jo els hi prometo que així ho faré algun dia d'aquests.


Després, com que ja quedava poc per les 11 i no podiem fer massa cosa, m'emporto en Mustafa i el seu cosí, que mai em quedo amb el seu nom  i sempre que ho intento dir, tots es riuen de mi, "Nasana" a jugar a baldufes. Els hi regala una botiguera del seu barri sempre que els veu. 
He guanyat una partida jo. (Ho se dir amb gambià però ara no me'n recordo) I les altres 15 les he perduda però bé, ja aniré perfeccionant la tècnica. 


En Nasana, és més gran que en Mustafa i diria que viu amb ells. Em fa l'efecte que no va a escola i no sap absolutament res del català. Tot i així, he aconseguit fer-lo riure alguna vegada i en Mustafa estava tot enfeinat traduint-me el que deia el seu cosí al català. Suposo que un bon exercici. 


Fins aviat!